Pista de Ruego, aquesta pista és de pagament però sols en els mesos de juliol i agost, això ens diuen a l'Hostal los Valles, en tot cas cal preguntar a l'oficina de turisme per assegurar-se de possibles canvis.
Comencem de matinada l'ascens en la furgoneta cap al pàrquing de petramula, l'última pujada és molt forta però en furgo es pot pujar sense cap problema, la pista està en bones condicions, aparquem junt amb les vaques.
Comencem la pujada per senda, passem per la dreta de l'ibon de la Munia, unes fotos espectaculars.
Passat l'Ibon comença una forta pujada fins al collado de la Munia, ací comença la cresta de la Munia, una cresta molt bonica en unes vistes impressionants, la cresta és fàcil de fer, l'únic pas més complicat és el pas del gat, ací tenim una cadena per poder passar fàcilment, és un pas amb prou altura però sense pati, fàcil de fer.
Una ruta molt fàcil amb una cresta llarga per arribar al cim per la que hem de tornar.
El millor, els companys d'aquesta aventura Revert, Alfons, Jose Ramon, Fermin, Raul, Vicent, Pep i especialment a Aleix que en tan sols 10 anys ha pujat un 3132 msnm.
Aquesta volta ens decidim pel Perdiguer, ja ens quedem pocs pics principals per fer. Eixim de Montaverner divendres dia 9 de setembre cap a Benasc, direcció al camping Ixeia, aquest camping te un alberg per passar la nit.
Dia 9 a les 05:00 del mati ens alçem, ens organitzem i eixim al parking de Literola, desde ací començem l'ascens cap al Perdiguer pel barranc de Literola direcció al ibonet de Literola, desde el ibonet comença el ascens pel Collado de Ubago, ací ja comença el nesnivell fort, parem a manjer alguna cosa amb les vistes del Ibon Blanco de Literola i després de recuperar energies comença un ascens per pedres sense camí marcat fins al Perdiguero Este a 3170 metres, al poc trepant cap amunt arribem al Perdiguer.
Despres de fer-se fotos i menjar alguna cosa començem el descens per la cresta nord del Perdiguer que en acabar baixem pel primer collado que veiem cosa que no recomano baixar per el mateix lloc que nosaltres pel fort desnivell i la pedra solta que tenim, al ser dificultos anem buscant destrepes en pedra maciza.
Despres de unes hores arribem fins al Ibon Blanco de Literola en el que no hi ha lloc per pla per descansar fins que no arribem al final del Ibon.
Al passar l'Ibon comença una forta baixada, en alguns llocs no esta ni marcada, es baixa per on es pot amb molta cura.
Ja en l'Ibonet de Literola la baixada es la mateixa que la pujada fins el parking.
La ruta es prou exigent degut al desnivell acumulat en una sola jornada.
L’eixida la fem del lac D'ossoue per la part francesa, pujant amb vehicle la pista forestal desde gavarnie, no està en bones condicions però poc a poc es pot pujar amb vehicle normal però millor en furgo o un suv.
Eixida de Montaverner a les 5h de la matinada cap a Gavarnie
A les 17h estem al Lac d'ossoue, i comencem la pujada al refugi, una puja de forta pendent però sense complicació amb bones vistes que no podem disfrutar per la nuvolositat que hi ha. En 2h 45min arribem al refugi, busquen lloc per muntar les tendes i a sopar. El menjar del refugi no està mal per a ser a 2600 metres.
A les 22h eixim del refugi i se'ns fa difícil trobar les tendes per la boira que hi ha.
La nit pareix tranquila, però a mitja nit es gira molt de vent, tant fort que no ens deixa descansar.
Dissabte a les 6h estem esmorzant al refugi.
i sobre les 7 comencem la ruta cap al glaciar d'ossoue, després d'una forta pujada arribem i ens calcem els crampons. El glaciar es espectacular,
es pot creuar sense cap perill perque les grietes estan al descovert, el creuem fins l’última forta pujada del Vignemale. Unes coves ens marquen que en 60 anys el glaciar ha perdut 60 metres de grossor, una llàstima.
L'última pujada la fem sense les motxilles que les deixem als peus de la pujada,
es molt perillosa pels desprendiments, pujem arrapant-nos per la part dreta fugint de la vertical dels que van davant, que no son pocs, unes 10 persones estan pujant.
En arribar a la cresta per la mateixa la continuem fins que arribem al cim
a les 12:15, entre clarors en deixa veure unes vistes molt espectaculars.
La baixada la fem uns metres abans de la pujada perque veiem que es mes facil i tenim menys pedra solta, la vertical es molt forta, peró amb cura es fa bé.
Descendim fins el cotxe arribant a les 17h i cap Biescas que es on decidim fer nit.
Aquesta volta hem pujat a la pica d'Estats, el sostre de Catalunya, com diuen per allí i considerat el pic més alt del pirineu català. La ruta és molt llarga i l'aprofitem per pujar altres 4 cimes. Anem a fer una ruta poc transitada que passa per l'estany Areste, fent primer el cim Rodó de Canal Bona amb 3004 msnm. Després farem punta Gabarró que es troba a 3114 msnm, seguidament la gran Pica d'Estats, continuant amb el pic Verdaguer i, per últim, el Montcalm. El Sotllo el deixem per a un altra ocasió, perquè ja estem prou cansats i és hora de baixar.
Dificultat tecnica: Alta, perquè en la cresta tenim passos de IIIº exposats.
Temps del recorregut: 9.30h eixint del refugi Vallferrera i acabant en l'estacionament la Molinassa.
Desnivell acumulat: 1700 metres aprox.
Punt de partida: El divendres dia 4 a les 8 del matí eixim de Montaverner i comencem el llarg viatge de unes 7,30h de viatge fins a l'estacionament de la Molinassa. Sobre les 17h ja estem a l'estacionament. Destacar que la pujada a la Molinassa amb vehicle està prou malament i el camí és molt estret, tardant 50 minuts desde la població d'Áreu.
Una vegada estacionats, ens preparem les motxilles i comencem l'ascens cap al refugi de Vallferrera, tardant 15 minuts anant sense cap pressa i fent-se fotos. Al refugi sopem molt bé i els guardes són molt atents.
Dissabte 5 de setembre: a les 6.00h esmorzem al refugi i sobre les 6.40 eixim cap amunt. En 20 minuts arribem al creuament que indica pica d'Estats o estany Areste. Nosaltres continuem cap a l'estany d'Areste i ens quedem sols, ja que per l'altra ruta puja molta gent. Sobre les 8h ja estem a l'estany i a les 9h fem una forta pujada fins el Collet de l'Estat.
A les 10:45 arribem al primer, el pic Rodó de Canal Bona amb 3004 msnm.
11:07h: despres de pujar una forta pendent en la que hi ha molta pedra solta i perillosa, arribem al Punta Gabarró (3115 msnm). Desde este pic ja veiem bé la cresta d'ascens a la pica d'Estats i la quantitat que gent que es veu a la pica.
11:40h: després de fer-se les fotos al Gabarró, comencem la cresta baixant uns metres i després amunt amb passos de II+ i IIIº molt exposats i no aptes per tots, però amb molta cura es poden pujar bé.
En 10 minuts arribem al cim de la Pica d'Estats amb 3143 msnm. És increible la gent que hi ha dalt, tant que hi ha cua per fer-se la foto oficial al cim.
Ales 12h arribem al cim Verdaguer (3131 msnm) que està molt a prop i també ple de gent.
Comencem una forta baixada fins al Coll de Riufred, on deixem les motxilles i pujem un fort desnivell que ens porta cap al Montcalm, un pic francés amb 3077 msnm. Aquest pic és molt pla i ample. A les 12:45 comencem la baixada, pensant ja en parar a dinar.
13:30h: Parem a dinar abans de la forta pujada al Port de Sotllo. Després de dinar decidim fer la baixada per la ruta més transitada, desde el Port de Sotllo cap abaix, direcció a l'estany d'Estats i baixant una forta pendent per una tartera amb moltíssima pedra solta. A partir de l'estany d'Estats ja és fa més agradable la baixada, passant per l'estany de Sotllo i caminant junt al riu fins al refugi de Vallferrera, al qual arribem a les 17h i en 15 minuts més estem al vehicle i comencem la tornada a casa.
Una ruta molt espectacular on la pujada l'hem fet sols i la baixada amb moltissima gent per la ruta habitual, i com sempre amb la millor companyia formant un gran equip. Amb companys així es pots proposar anar a qualsevol muntanya.
Travesia pics Infierno, els dies 6 i 7 de setembre del 2019
El divendres dia 6 a les 6 del matí hem quedat tots per fer una travesia als pics Infierno de dos dies, eixim de Montaverner cap a
Panticosa, sobre les 9,50 h parem, a esmorzar en Calamocha i continuem cap amunt, deixem el vehicle als banys de Panticosa i ens preparem les motxilles,
comencem l'ascens al refugi de Bachimaña, l'ascens és molt bonic, anem pujant en la companyia del riu Caldarés passant pel mirador de la reina, el salt del pi, el salt del fraile, tota l'aigua que baixa bé és de l'embassament de Bachimaña,
la pujada es pot fer molt bé sense ser massa forta, impressiona quan veiem la paret de l'embassament, dalt de la paret es troba el refugi, arribem cap a les 16 h i ens deixem els trastos a l'habitació del refugi, per cert un refugi molt ben cuidat i amb bon menjar, després a la cervesa i la picadeta.
A les 6 h botem del llit i a esmorzar, en acabar comencem a caminar encara entre clarors però ja veiem els ibons, molt guapos.
Els 2.5 quilòmetres són quasi sense desnivell i tranquils, la cosa comença a posar-se interessant a partir del quilòmetre 3 contant des del refugi. Parem a esmorzar a la vista del pic de Tebarray i el seu ibon, i a partir d'ací bé una forta pujada i comença l'aventura. La forta pujada acaba en una cresta que crestejant-la vas pujant, en aquesta zona es perd un poc el camí i has de fixar-te amb els ítems, hi ha llocs on és tot grimpada sense senda i passos molt exposats, ací vam gaudir.
El primer pic que arribem és el pic occidental en 3073 metres msnm. passem la marmolera que és impressionant i arribem al pic central amb 3081 msnm després passem a l'oriental amb 3076 msnm, ens relaxem, fotos, mengem alguna cosa i comenten que millor dia no ens ha pogut eixir.
La baixada es realitza entre el pic oriental i el central, ací s'ha d'anar en molta cura, és una forta baixada i amb molta gent que puja i baixa, pot haver-hi despreniments perquè hi ha molta pedra solta, de primeres no saps por on es baixa pel desnivell que hi ha, però a poc a poc es pot fer sense problema, hem d'agafar-nos bé per no relliscar, la baixada es realitza per la dreta de la canal, no per dins, tenim uns 180 metres de paret a baixar, després continuarem i passarem el collado de saretas, però no baixarem per ell, continuarem un poc mes passant per la falda del pic de pondiellos i deixant els ibons de pondiellos a la dreta eixirem al collado de pondiellos, des d'ací comença una forta i llarga baixada, però no tècnica, que ens posara a prova els genolls i els quàdriceps, que acaba en els banys de Panticosa. Una ruta espectacular i amb un gran equip.
Aquest ascens el faig des del refugi Malniu, ja que es pot pujar fins al mateix amb cotxe, a les 6.00 hores en trobe al refugi, una bona matinada, comence l'ascens un poc perdut perquè és fosc i no conec aquesta zona, però prompte,en situe i comence l'ascens amb una forta pendent que en deixa sense aire, les vaques i cavalls encara estan segudes, en miren entranyades a eixes hores,
però cap amunt, en l'ascens tot be, un pic molt senzill apte per a qualsevol senderista habitual, sense problemes arribe al cim de 2915 metres d'altitud, en 1h 10min descanse en faig la foto jo sol com puc
i cap avall, fins a l'estany de malniu cap problema, ahí en vaig perdre i vaig tardar més de l'habitual, per no perdre's s'ha de seguir per vora l'estany fins a la senda, cosa que no vaig fer i la feina va ser meua, però bé, en 2h 28min completada la pujada i baixada.
